Ací estem

Dona, dona, dona,
reina sense veu, t’han fet.
Dona, dona, dona,
donzella obedient t’han fet,
senyora d’almoines
i de pecats suprems, t’han fet.
Mes no ets culpable de res,
si a cas, del teu consentiment.

Dona, dona, dona,
arranca’t eixa màscara.
Dona, dona, dona,
que el nou dia està arribant.
Trenca els prejuís
dels que sempre t’han ignorat,
fes oir els sords, que no ho són,
que només tu ets l’ama del teu cos.

Oooooh! Yeah,… (bis)

Sentim, molta tranquil·litat
comprarem autos japonesos i alemanys
i pescarem en les aigües de tots
de la “Comunitat”.

És un gran èxit en la negociació
a l’ambaixada li fan cas a New York.
“Hello mister, good mornig, oh yes”.

Xe, com s’expressa!
Que bé parla l’anglés!

Oooooh! Yeah,… (bis)

Jo en sóc un gran admirador
avions, vaixells de guerra,
tot ho fa millor,
des de l’accent, tot, fins a caminar,
té un altre “vacil·lar”.
És un gran èxit en la negociació…

“Hello mister, good mornig, oh yes”,…

Oooooh! Yeah,… (bis)

La primavera ja ha vingut,
les flors estrenen nous colors,
canten i juguen els ocells.
La nova natura
és la felicitat

De tant en tant s’adorm el sol,
I el cel comença a dibuixar
fantàstics núvols viatgers
plens de pluja fresca i de perfum a net.

La primavera ja ha vingut,
les flors estrenen nous colors,
canten i juguen els ocells.
La nova natura
és la felicitat.

Glòria al ferrocarril que “mos” passa
des del Grau a València del Cid,
del vapor els oïts “mos” traspassa
el xiulit, el xiulit, el xiulit.

Per a tu no hi ha llegües ni hores
puix les passes volant com el vent.
De tan dolç que meneges les rodes,
no se sent, no se sent, no se sent.

Carcaixent, Catarroja i Alzira
i altres mil esperant-te estan ja.
Fins al Xúquer “murmulla” i delira
“quan vindrà, quan vindrà, quan vindrà?”.

Glòria al ferrocarril que “mos” passa
des del Grau a València del Cid,
del vapor els oïts “mos” traspassa
el xiulit, el xiulit, el xiulit.

Invenció poderosa i molt sàvia
que has girat aquest món del revés.
Quan hi haurà de València a Setàbia?
Quasi res, quasi res, quasi res.

Honra els hòmens que tenen per glòria
Fer una obra, la més colossal,
Quede, doncs, el seu nom en la història
Immortal, immortal, immortal.

Glòria al ferrocarril que “mos” passa
des del Grau a València del Cid,
del vapor els oïts “mos” traspassa
el xiulit, el xiulit, el xiulit.

Et naix la veu arran de jovenesa,
llunar, potent, benigna com la rosa,
contra la nit, la por i l’aridesa
de tanta gent que viu la boca closa.
És el teu cant l’esclat de l’ardidesa,
l’accent novell damunt de cada cosa
vella de temps, de dol i de vilesa,
l’alé tendral i el càntic de l’alosa.

No tingues por de dir el que voldries,
de fer allò que t’han vedat els pares
des del seu món vençut d’hipocresies,
de somnis morts i silencioses ares.

Canta ben fort! Amb la cançó podries
aquesta nit encendre d’alimares!

No tingues por de dir el que voldries…

Un sentiment clar i fondo,
un sentiment inquietant,
que entranya un plor i es rebel·la
a l’ombra bestial del jo.

Un horitzó ja previst,
una mirada distant,
l’obscuritat d’un incert
on tot es mecànic i buit.

Un bri de veus que es fan tronc,
llavis que besen l’amor
deslliguen somnis d’avanç
que arranquen blocs de gram.

Tendra vida verda,
com tu jo seria,
plena d’alegria
com l’abraç del sol.

Tendra vida verda,
nua d’esperança,
mires compassiva
el teu silent destí.

Un bri de veus que es fan tronc,…

Tenia un cotxet
petit, blanc i groguet
que en lloc de botzina
tenia un xiulet.
Tenia un cotxet…

Quan es passejava
de tan bonic que anava
la gent s’aturava per “vore-lo” bé
ding, ding, dong…. (bis)

Igual puja muntanyes
que va per les barranques,
pels camins o per sendes
que va per un carrer.

I molts ens envejaven
quan en ell passejaven,
corríem i corríem molt contents.
I és que el cotxet
petit, blanc i groguet…
quan es passejava….
ding, ding, dong…. (bis)

Igual puja muntanyes…
I molts ens envejaven….
I és que el cotxet…

Quan es passejava….
ding, ding, dong…. (bis)

Hem encetat vacances,
les vacances anuals,
però m’he llevat a l’hora
a l’hora…
Trenta anys automatitzats…!

A l’hora… a l’hora!
Avui a l’hora m’he llevat,
com si no hi hagués vacances!

Trenta anys fet home d’espart…!

S’ha obert la ventalla en veure’m,
els cristalls -molts d’ells badats-
m’han romput el sol a l’ànima
i m’han marcat el tic-tac
per l’automatisme cec
dels trenta anys que m’han volat.

Prega-li ben fort
a Sant Roc i el gos
perquè ens il·luminen
i ens donen solucions.

Ai, Sant Roc del meu cor,
fes un miracle ben prompte,
que les bombes i canons
es tornen bombons de sobte,
que tots els negres fusells
i totes les seues bales
siguen un arròs caldós
amb nap, amb fesols i ràvens.

Prega-li ben fort
a Sant Roc i el gos
perquè ens il·luminen
i ens donen solucions.

Ai, Sant Roc del meu cor,
fes un miracle ben prompte,
que dels míssils i granades
es facen grans botifarres.
Tots junts així t’ho preguem,
i acaben prompte les guerres,
I que amb tots eixos diners
es facen jardins i escoles

Una cançó d’amor
en cada branca;
i al cor un pom d’enyor,
fumera blanca.

Una cançó d’enyor
en cada manca;
i al cor un pom d’amor,
coloma franca.

Una cançó d’amor…
Una cançó d’enyor…
Una cançó d’amor.