Beure, cantar i ballar

Cantant i tocant l’orgue
tots els diumenges se’n van
la quadrilla “El bureo”
de paella o berenar.
Portem molta alegria
i anem molt divertits
a passar un bon dia
a la platja amb els amics.

Per entrar en la quadrilla
“té que” estar u molt “lutxat”,
vergonya que no en tinga
i tal qual de dehonrat,
que li agrade la gresca
i poc el festejar.
Això és la nostra vida:
beure, cantar i ballar.

I si algú per enveja
diu que som uns perduts,
dient que som la “risa”
del poble i de Gafaüt,
el millor que farien
deixar-nos i callar,
que això és la nostra vida:
beure, cantar i ballar.

Tenim ací tres tendes
que no n’hi ha de millors,
per estar sempre alegres
i no tindre mal humor.

El vi de casa el Xurro
ens pega per cantar,
i el de casa Tissarra
de beure’n no pots parar,
I el de ca’l Muserenc
ens pega per ballar.
Això és la nostra vida:
beure, cantar i ballar

Deixa’m estar,
no em digues perdut.
Si vols ballar,
vine, vine a Gafaüt,
que ballaràs si dus mig pet,
que la quadrilla
ja el porta complet.

Ja plora el xic
perquè diu que li han furtat
la trompa i fil,
que son pare li ha comprat.

Torna-li la trompa al xic
que li costa molts “dinés”,
que li l’ha comprat son pare
i sa mare no sap rés.

Torna-li la trompa al xic
que li costa molts “dinés”,
que li l’ha comprat son pare
i sa mare no sap rés,
que li l’ha comprat son pare
i sa mare no sap rés.

Ja plora el xic…
Torna-li la trompa al xic…

Mon pare i ma mare
no em volen a mi,
em posaré monja
de Sant Agustí.

El Tio Toni, leré,
més vell que l’oli, leré,
a la “vellea”, leré
es vol casar.

les cames tortes, leré
com a bajoques, leré,
com a bajoques, leré
del bajocar.

I van a casar-se
i no es poden casar
perquè les garrofes
costen de guanyar.

El Tio Toni, leré,
més vell que l’oli, leré,
a la “vellea”, leré
es vol casar.

Volem un gran parc
on poder estar
“pa” que les “agüeles”
ens deixen estar.

El Tio Toni, leré,
més vell que l’oli, leré,
a la “vellea”, leré
es vol casar.
Les xiques de Torís
totes volen anar
a la fira a València,
perquè es volen casar

Amb el “monyo” ben fet
i la cara “llavà”,
els “pendientes” de plata
i la brusa “dorà”.
mocador de Manila
i sinagües de cotó,
mirinyaque de plata
i “botitos” de tacons.

El Tio Toni, leré,
més vell que l’oli, leré,
a la “vellea”, leré
es vol casar.

A Alboraia, mare meua,
no vages a festejar,
que et faran el dot amb xufes
i tindràs que rosegar.

Xiques, l’estiu ja s’acosta,
I amb l’estiu ve la calor,
“pa” estar ben fresqueta i bona,
suc de xufa, “lo” millor.

Carrer major de la vila,
passaren les “tomassines”
amb un “sombrero” en les mans
fent músiques a les xiques.

Visca sabata amb devilla,
i la calça amb “ramei”,
visca la flor i el “sombrero”
i el bon “sagaleco”
I el bon saragüell.

Palometes del cel
davalleu,
que el meu xiquet
té son.
No, no, no.
Tanca els ullets
i dorm.

Jo tinc un armari
molt ben arreglat,
amb quatre escudelles
i un plat foradat

Maria la Xirivia,
trencadora de gibrells,
ton pare la marmolava
davant de tots els xiquets.

Maria la Xirivia,
trencadora de setrills,
sa mare la marmolava
davant de tots els fadrins.

Pepica l’Espardenyera
també porta polissó
i un mocador sense vora
que arriba fins als talons.
Sa mare li va darrere
com un gos, com un gos, com un gos. (BIS)

La, lara-lai….. (BIS)

Arròs amb fesols i penques,
me’n menjaria un platet
amb una cullera fonda
i “en quan en quan” un “traguet” (BIS)

Carai, Don Paco,
tan xicotet,
porta pereta,
porta patilles
i bigotet.
…
Don Paco fa arròs amb “pato”,
“l’agüela” diu que no en vol,
Don Paco la gita en terra
i li pega “lo” que vol.

Don Paco porta rellotge
i va vestit de marqués,
i les dones li pregunten:
“Don Paco, quina hora és?”

Don Paco se’n va els diumenges
al barranc del Carraixet,
s’ha comprat una “caseta”
“pa” pescar en Els Peixets.
…

Almàssera diu que dos,
Alboraia diu que tres,
Don Paco, molt diplomàtic,
diu que d’això no sap res.

És la Central de Cofrents
una bomba retardà,
que el dia que pegue el pet
anirem a fer la mà.

Si voleu saber
el cas d’aquella mata de jonc,
nosaltres cantem al vent,
l’exemple va per a tots.

La mata de jonc lligada
amb una corda ben fort,
Tirant-li d’ella deu hòmens,
segur no l’arranquen, no.

Però si llevem la corda
que la lligava tan fort,
un sol xiquet, jonc a jonc,
segur que els arranca tots.

Així de concís
el cas d’aquella mata de jonc,
nosaltres cantem al vent,
l’exemple va per a tots.

Xiques boniques,
Sant Jaume ja ve
dies de festa
i de plaer.

Si voleu vindre
a passejar,
a divertir-se
a a berenar.

Portarem la mona,
xica “remolona”,
allà en el campet,
i unes botifarres
i llonganissetes,
formatge i ouets.

Després que berenen,
obliden les penes,
a on “tenim que” anar?
A vore les xiques,
guapes i boniques
que vulguen ballar.

És la molinera d’ací
una xica templà
que de tocar les postisses
li fa mal la mà.
Li fa mal la mà,
li fa mal la mà,
és la molinera d’ací
una xica templà.

Tots l’havem begut
i no “nos” ha fet mal,
que siga beneït
“el oli” del barral.
Ai, ai, ai, San Pasqual
que no “nos” faça mal.
Ai, ai, ai, San Pasqual
que no “nos” faça mal.

Tots l’havem begut…

Jo tenia un verderol,
verderol, verderol,
que fugia al carrer,
al carrer, al carrer,
i els xiquets me “l’agarraren”,
“agarraren”, “agarraren”,
i el posaren sabater.

Xiquets si voleu sabates,
sabates, sabates,
el meu verderol en té.
Que son bones i barates,
barates, barates,
i a tots els peus vénen bé.
Xiquets si voleu sabates,…

La mare que tinga filles
que se les sàpiga “guardar”,
que són com les “pelaïlles”,
que són bones de menjar.

El dimoni són les xiques
que han enganyat a Sant Pere:
li han cosit un pantaló
amb la bragueta darrere.

La mare diu que em farà
xopetí, faixa de seda,
tota la vida he sentit:
gos que lladra, no mossega.

La mare que tinga filles
que se les sàpiga “guardar”,
que són com les “pelaïlles”,
que són bones de menjar.

El dimoni són les xiques
que han enganyat a Sant Pere:
li han cosit un pantaló
amb la bragueta darrere.

La mare diu que em farà
xopetí, faixa de seda,
tota la vida he sentit:
gos que lladra, no mossega.