L’orinal
Recull Nou Teatre d’Estudi de Vinaròs
Si l’orinal
tingués boqueta
i ullets per a mirar,
veuria moltes cosetes
que ara no les pots mirar.
Veuria a una dona
amb camisola
i a un home
amb calçotets,
uns ullets sense pestanyes
i una boca sense dents.
Si l’orinal …
si l’orinal …
fos un objecte d’antiguitat
si l’apreciem …
si l’apreciem
per lo que val
per lo que val
visca la gràcia
de l’orinal.
Els fadrins
Pendent
Ximo
Pendent
Ai, Mariner
Mikis Theodorakis / M. Carme Giner
Ai! mariner del meu voler
ai! mariner dels ulls cansats,
quan estem junts
jo et sent al meu cor,
quan estàs molt prop
és com un fort vent
que em dóna deler!
Ai! mariner del meu voler
ai! mariner dels ulls cansats,
tu i jo sabem el que ens volem,
ho veig als teus ulls
quan estem els dos junts.
Així és l’amor
un bell sentiment
que busca la gent
que busca la gent.
Ai! mariner del meu voler
ai! mariner dels ulls cansats,
amb les ales del meu cantar
jo vull somiar
que esta gran passió
mai s’acabarà.
Ai! mariner del meu voler
ai! mariner dels ulls cansats,
home de bons sentiments
jo et vull cantar
esta felicitat.
Així és l’amor
un bell sentiment
que busca la gent
que busca la gent.
Xiula, maula
Popular del País Valencià
Xiula maula
xiula triu triau
xiula maula
xiula triu triau
xiula maula
xiula triu triau
Xiula maula maula
xiula maula maula
xiula triu triau.
Xiula maula maula…
Xirriquirreula
xirriquirreula
xirriquirreula triu triau
Xirriquirreula…
Xiula maula maula
xiula maula maula
xiula triu triau…
Canta-li a la vida
Popular Àrab / M. Carme Giner
Canta-li a la vida,
canta-li a l’amor,
canta-li a la terra
i a un poble que no mor.
Canta-li a la lluita,
per la llibertat.
Jo tinc una llengua
que és antiga i bella,
i parlant amb ella
sóc molt ben parlat.
Ací em pariren,
terra, ací estic,
i com sent les coses
les cante i les dic.
Amb la nostra festa,
tots junts ballarem,
mb els vells i els joves
filaes hem de fer,
amb coets i traques
ens divertirem.
Ens ve de la terra,
ens ve de la sang,
comparsa mora,
tots tirem avant.
Ens ve de la terra,
ens ve de la sang,
gaudint les festes,
les penes apart.
Cal que nasquen
els amics
i les bones reunions
I així les colles formarem,
amb la capa
i el turbant,
amb la faixa i la sabata,
a amb l’espassa per davant.
Canta-li a la vida…
Ens col·locarem
Popular canària / J.M. Domingo
Han cremat els pins,
i els animalets
ara es ficaran
dintre dels xalets.
Quan no quede oxigen
que bé ens ho passarem
respirarem òxid
i ens col·locarem.
Un bosc es pega foc
per casualitat
i a l’endemà
ja l’han urbanitzat.
Quan no quede oxigen…
Com l’horta està en perill,
i la terra val tant
l’estan protegint
amb dos pams d’asfalt.
Quan no quede oxigen…
Si manca l’energia,
jo tinc la solució:
mouria els motors
amb l’òxid de carbó.
Quan no quede oxigen…
Si cremen una alzina,
surera i un negral,
obtindrem energia
barata i natural.
Miscel·lània
Recull de cançons populars del País Valencià
Ja te n’has anat
so pelat,
no m’has dit adéu,
so mocós.
La sort que tu tens
poques dents
i vas entre dos,
lleganyós.
Ja te’n has anat
so pelat
no m’has dit adéu,
so mocós.
Sant Rorro,
quan era xiquet,
a sa mare li furtà
la camisa de son pare
i a la tenda se n’anà.
Senyor taverner,
senyor Serafí,
ahí té eixa camisa
i pose un got de vi.
“Baix” la passarel·la ,
junt a l’estació,
deixarà la vella
de fer el pregó,
un bon lloc troba
per a descansar
i el racó aprofita
i es posa endreçar:
s’apuja les calces,
s’arregla les grenyes,
se moca, se rasca
i sense pensar-ho,
tirant de la falda
davant i darrere,
un poc “s’espatarra”
i es posa a pixar.
Ja plou
ja plou
la mula i el bou.
Ja pixa la vella,
i “asoma” l’arena
de tot lo matí
duu la bufa plena.