MARETA

Mareta, mareta,
anit vaig somniar
que una nineta m’havies comprat.

La nina tenia
bonics els seus ulls,
la cara ben fina
i el cabells molt rulls.

La nina plorava
quan jo l’adormia.
I si la cantava,
la son li venia.

Mentre l’engrunsava,
això jo li deia:
“adorm-te, nineta,
nina de ma vida”.

(la, lara, larala,…)

Totes les monges de bon matí
s’alcen i reguen.
Totes les monges de bon matí
s’alcen i reguen el seu jardí.
Jo també regue el meu bancalet
faves i pésols.
Jo també regue el meu bancales
faves i pésols i un ravenet.

(la, lara, larala,…)

Ravenet meu, com t’has quedat
sense fulletes.
Ravenet meu com t’has quedat
sense fulletes i el cap pelat.

Totes les monges de bon matí
s’alcen i reguen.
Totes les monges de bon matí
s’alcen i reguen el seu jardí.

(la, lara, larala,…)

La Xata Melindrera, 8, 9, 10
com és tan fina, trico-trico-trico,
com és tan fina, lairó
se’n va a Benifaió, lairó.

L’alcalde de Sollana, 8, 9, 10
té una burra, trico-trico-trico,
te una burra, lairó
vestida en camisó, lairó.

que es menja les garrofes, 8, 9, 10
en coca fina, trico-trico-trico,
en coca fina, lairó
tomaca i pimentó, lairó.
Ai bouet, mon bou
si plou i te banyes
i en un “esbaró”
et trenques les banyes,
ves per “lo” segur:
“tenta” la “xafà”
que si caus de tos,
ningú t’alçarà.

Ja estem en Santa Anna
amb els cabells tallats,
xurra més que xurra
ja m’has enganyat.
si tenim diners
comprarem porrat
i si no en tenim
mos tocarem el nas.

Sant Antoni de Gavarda
feu un miracle en Antella:
una “agüela” caigué al riu,
si no la trauen s’ofega.

I a un geperudet
que al Sant s’ha aclamat
li va eixir la gepa
darrere i davant, ei!

Un xiquet que anava a escola
i feia un aire molt fort,
li va caure una rajola
i el va deixar quasi mort.

Sa mare, plorant,
s’aclamava al Sant
i el pobre xiquet
es mor a l’instant, ei!

Carretera amunt anava
un carro molt carregat,
els animals estiraven
i el carro es quedà estancat.

Pare Sant Antoni,
tragueu-me d’ací,
i si no van hòmens
encara estava allí, ei!

En les festes d’Antella
el Xoni s’ha escapat
“l’agüela” s’el veu vindre
i al Sant se li ha aclamat.

Pare Sant Antoni,
lliurem de la mort,
i d’una trompà
la fot dins d’un hort, ei!

Una nena es queixava
de molt mal al queixal,
a Sant Antoni s’aclamava
arregleu-me este mal.

I el Sant, miraculós,
un miracle fa
i li tira en terra
tota la bancà, ei!

Un coixo i un tort anaren
la salut a demanar,
el tort ja no s’hi veu
i el coixo no pot anar.

Pare Sant Antoni,
no mos doneu més,
que si tant doneu
no deixareu res, ei!

Ai! Dones de Vilasar:
deixeu-me pensar
que el cor me tremola.
Ai! Dones de Vilasar:
deixeu-me pensar
que em feu tremolar.
(Popular de Bocairent)

Una “huela” i un “ahuelo”
van, van, van…
van de negoci,
per no saber colar,
tren, tren, tren…
trenquen el cossi.
(Popular d’El Verger)

Dalt de l’entaulat
hi havia un sabater
que feia les sabates
de paper!
Quin número vol vosté?
(Popular de Xàtiva)

A la voreta del mar,
hi ha una donzella,
que broda un mocadoret,
per a la Reina.
A la voreta del mar
hi ha una donzella
que està brodant una vestit
per a la Reina.
(Popular d’Altea)

L’airet, l’airet, l’airet
de la matinada
del ric estiu,
arreplega la rosada
que ve del riu,
riu, riu.
No vages a banyar-te en l’estiu
riu, riu,
que s’ofeguen en la mar
i també en el riu,
riu, riu.
(Popular de Pedreguer)

Les monges de Santa Clara
tenen figueres en l’hort ,
fan unes figues molt grosses
i més dolces que l’arrop ,
i el llaurador que les cuida
va “diguent” per tot arreu
“figues com les de les monges ,
per ací no en trobareu”.

Les cigarreres solen posar
en les caixetes per a fumar
pell de tramussos i cacauet
“porquerietes” i algun secret.

Les monges de Santa Clara
tenen figueres en l’hort,
fan unes figues molt grosses
i més dolces que l’arrop.
Eixes figues quan les cullen
no les mengen els senyors,
que les figues de les monges
se les mengen els retors.

Les cigarreres…

Xumba, xumba, xumba
tira perineldo
tira perineldo;
xumba, xumba, xumba
tira perineldo
tira perinal.

No teníem ja prou guerres
que ara volen empastrar
el tranquil i bell Pacífic
amb les proves nuclears.
El violent que no ha manat
diu que cap peix ha matat
ja em pregunte si aquest menda
abans els havia comptat.
Caragol, caragol
trau la molla que ja plou.

Xumba, xumba,…
Hi ha països en el món
on la dona no val res ,
si és templad,a la canvien
per un porc i dos camells.
I si una nena es defén
dels abusos d’un ric vell ,
no hi ha cap raons que valguen:
la condemnen sense drets.

Als matins
quan naix el dia
i el sol
s’enlaira per llevant
l’horta
s’ompli d’alegria
i es trenca
de llums, i cants.

Sofrigen
els teuladíns.
Refilen els verderols
titets, reiets, i piulets
i atronen
els gafarrons.
Alboraia
de l’Horta,
dolça i orxatera
Alboraia salobre:
l’Alboraia marinera.

I el Carraixet
es torna riu.
I a l’Ermita dels Peixets
s’enfila buscant la mar
i el seu caliu
com un ocell
que cansat del seu viatge
torna al niu.

Jo tenia un hort florit (BIS)
de clavells i d’assutzenes,
de roses i de gesmils
que em llevaven dols i penes.
Jo tenia un hort florit.

Cada dia matinet (BIS)
quan el sol d’orient eixia
saludava el nou matí
amb el cor ple d’alegria.
Cada dia matinet.

Ara només puc plorar (BIS)
llàgrimes de melangia
un mal vent se’m va emportar
el clavell que més volia.
Ara només puc plorar.

No hi ha consol per a mi (BIS)
Però una cosa us diria:
gràcies, amigues i amics,
per la vostra companyia.
No hi ha consol per a mi…