Què sabràs tu de mi!

Vint-i-u de setembre
d’un dels primers anys d’aquesta dècada.
La raça humana es trobà de sobte
amb una amenaça mortal
per a la seua subsistència.
I aquest enemic terrible aparegué,
com sempre apareixen
aquesta classe d’enemics,
en el lloc aparentment
més insospitat!

Gran horror
dins de la botiga!
Gran terror
dins de la botiga!
Mala mort
dins de la botiga!
No! Oh, oh, oh, no-oh!

Quin terror
dins de la botiga!
Quin horror
dins de la botiga!
Quina mort
dins de la botiga!
No! Oh, oh, oh, no-oh!

Atenció!
Perquè vos farà
molta, molta por!

Cors: Xibirí-xi-xibi—xi!
Xibirí; “Yeah, yeah, yeah”!
La tragèdia
Ja “va a” començar!

Preparats!

Cors: Tots, tots
Tots ben preparats
i aterroritzats!

Alerta!
Alerta!
Que el drama comença.
Melodrama,
“Calla’t i assenta’t”.
Alerta!
I no penses ara en marxar!

Ai, vine i salva’m nen-eh, eh, eh!
Que tinc por nen-eh, eh, eh!
Que tinc por –oh, oh, oh, oh!

Vinga, vinga, vinga!

Gran horror
dins de la botiga
Gran terror
dins de la botiga.
És una planta enemiga
Gran horror
dins de la botiga!
No! Oh, oh, oh- No!

I ens amarem innocentment,
Sense permisos ni temors,
Senzillament així ho volem.
i amb la ferotge passió
d’un doble i sols cos
ens assaborirem fins a la plenitud.

Amor color verd!
Que per ulls tens dos estels
que sense mirar-me
m’enlluernen.

Amor color verd!
Que per boca tens dolçor
convertida en bes
i el bes en sorpresa rosa
dels meus llavis inexperts.

I partirem, i ens odiarem
i també ens perdonarem.
Inventarem una nova
infància de rialla i joc.
I sempre quedarem
immortalitzats en el nostre record.

Amor color verd!
Que per ulls tens dos estels
que sense mirar-me
m’enlluernen.

Quin disgut, ai!
Cors: Quin horror més gran,
quin horror més gran
Quin disgust, ai; quin horror més gran,
no ho puc creure,
no sé con ha passat.
No ho sap!
Una bruixeta m’ha llegit les mans
-li ha llegit les mans-
i no sabeu que n’ha dit!
al·lucinada estic;
Eixa bruixa és molt rara!
Molt rara!

No m’ha dit, ai!
Si serà famosa
com va la salut.
No li ha dit, ai ! de salut com va
si famosa, rica o bella seré,
No ho sap!
si amb un príncep jo em casaré
Si amb un príncep, ai!
o si viuré un gran romanç
si deu amants tindré
Esta bruixa és molt rara!
Molt rara!
Jo sé que m’oculta un fet estrany,
Si?
Possiblement
Ah!
un fet terrible i molt intrigant.
Intrigant
Quina emoció!
Quina emoció!
Potser fantàstic o genial,
Potser genial!
un fet genial!

La bruixeta
Als ulls l’ha mirat
als ulls m’ha mirat
La bruixeta als ulls m’ha mirat
i seriosa m’ha dit amb claredat:
La bruixa!
Mira, nena, tens les mans “fatal”!
Tens les mans “fatal”!
no perdes temps, corre i vés
a una “estheticien”!

Esta bruixa és molt rara!
Molt rara!
Jo sé que m’oculta un fet estrany…
Molt rara!

Has mirat endavant
a la nit, als estels,
i encara has dit adéu
amb la mà, adéu, adéu.
Què sabràs tu de mi,
què sabràs tu de mi!

I la lluna se’n va
mar endins, més enllà
dels meus ulls i dels teus,
de la platja i del foc.
Què sabràs tu de mi,
què sabràs tu de mi!

La cançó de l’amor
té la veu d’algun déu,
navegant d’un cel trist
i d’un núvol vermell.
Què sabràs tu de mi,
què sabràs tu de mi!