Alça’t i crida
Música: Vannesa Giner Roig / Lletra: Tremedal Ortiz Soriano / Arranjaments: Vanessa Giner Roig & Tere Núñez
“De vegades és important cridar, fer-te sentir, recordar-los la teua existència i el teu desacord. De vegades el crit pot despertar i despertar-te, arribar a causar un terratrèmol que deixe al descobert les ferides però també les arrels perdu- des. De vegades no importa el temps que crides, sinó el crit en ell mateix, com a símbol del trencament del silenci, de la inexistència, del conformisme…”
Tremedal Ortiz Soriano
Alça’t i crida,
crida tan fort que somogues
les arrels de les oliveres,
les garroferes i els xiprers.
Crida fins que es trenquen
els cossiols on fan créixer
la ràbia que sents.
Alça’t i crida,
crida un minut,
un any o un segle.
Alça’t i crida,
crida tan fort que trenques
tots els sostres de vidre,
tots els barrots de les gàbies.
Crida fins que es faça de dia,
fins que torne la llum,
fins que es desperte tot el poble
i es pose a cridar amb tu.
Crida fins que et tornes crit,
tota tu sigues un crit
que ningú puga fer callar
que ningú puga amagar.
Feu-nos lloc
Música: Albà (Cant d’estil) i Rafel Arnal / Lletra: Isabel Martí Piera i Ovidi Montllor / Arrenjaments: Mª Carme Giner Roig & Tere Núñez
“Feu-nos lloc és una cançó d’amor a la terra i als éssers vius que la compartim, un cant de convivència però també de reivindicació. Tothom té dret a trobar el seu lloc al món des del qual fer la seua aportació per millorar-lo”
Isabel Martí Piera
Fem un lloc que ens agermane.
Feu-nos lloc prop de la terra.
De la mar i les muntanyes.
Ja tenim la pell morena
del mateix sol que vosaltres.
Ja tenim la pell morena,
vora mar i les muntanyes
feu-nos lloc prop de la terra.
Ja no ens alimenten molles
ja volem el pa sencer.
Este lloc ara és el nostre.
Com a nostre, el defensem.
Ja no ens alimenten molles.
Fem un lloc per créixer lliures.
No veníem a mirar.
Ens pariren per a viure.
Este lloc ara és el nostre.
Com a nostre, el defensem.
Ací estan les nostres mans.
No ens digueu que és impossible.
La nostra Carme
Música: Tradicional de Rebétiko (Grècia) / Títol original: Eje yià panayào / Lletra: Antoni Mercader i Roig
“Diuen que el temps posa les coses en el seu lloc. Potser per a Carme és massa tard, però el seu llegat han venjat una injustícia comesa en temps foscos i on els hòmens -malgrat la manca de llibertat- encara tenien uns privilegis que no es mereixien”
Antoni Mercader i Roig
Et van prohibir
perquè vares nàixer dona
un clarinet, una trompeta,
una dolçaina;
el teu paper
a casa i en silenci
tot renunciant a estudis
que eren regne d’hòmens.
Vares engrandir l’empeny
dedicant el teu alé,
quatre veus i una guitarra,
cinc acords i una mirada,
un sol pas a l’escenari,
l’altra llar i niu de Carme.
Vares engrandir l’empeny…
I en dir adéu
a aquell que l’alenava
no plores, Carme!
segueix la seua onada
segueix en peu
segueix els seus desitjos
i el seu somriure
serà company en dies tristos
Vares engrandir l’empeny…
De poble
Música i arranjaments: Miryam Giner Roig / Lletra: Encarna Sant-Celoni Verger
“Escrit fa 6 anys continue brotant i florint envoltada de sèquies i horta; sense oblidar, però, ni un instant la vall digna d’on beuen les meues arrels de mar i muntanya. De poble, encara ara”
Encarna Sant-Celoni Verger
de lluna a sol
em tens,
vint anys amb la veu prestada
entre vaivens de mar.
Horta que bategues, viva,
sempre a pols amb l’altra,
àvida, la consentida.
Ho sé,
Befa, antany,
i enveja, ara.
De lluna a sol
de sol a lluna
em prens,
amprant-me la veu partida
entre rompents de verd
i enyors de flor tarongina.
La llengua
Música: Vanessa Giner Roig / Lletra: Antoni Mercader i Roig / Arranjaments: Vanessa Giner Roig & Tere Núñez
“Un poble enganyat per la cobdícia política, i durant anys d’esquena a la història i a la ciència, va ser abduït per un negacionisme estratègic que es va instal·lar en la seua raó. Com deia Fuster, han fet de la seua ignorància, els seus arguments”
Antoni Mercader i Roig
Del nord, el repoblament.
A l’est, comerç i expansió.
Del sud, xaloc i llebeig.
De ponent, la repressió.
Caravana de lleidatanes,
llengua i mare en un sol solc,
vuit-cents anys de solidesa
traspassant generacions.
Ni germanies ni Nova Planta
van matar els nostres mots,
ni una guerra amb dictadura
ni el feixisme als carrerons.
Ni una pobra democràcia
tacada de bilingüisme,
ni les esquerres de sempre,
ni un fluixet autonomisme.
Del nord, el repoblament.
A l’est, comerç i expansió.
Del sud, xaloc i llebeig.
De ponent, la repressió.
Canta, parla, escriu.
Una llengua no s’apaga
si de fora no la volen,
sinó tu, que la coneixes,
i a diari l’arracones.
Canta, parla, escriu.
Et diran que educació
no la tens si no canvies;
no caigues en el parany,
no canvies, no canvies!!!
Canta, parla, escriu.
Canta, parla, escriu,
acarona les paraules,
és la llengua que ens portaren
ja fa temps les lleidatanes.
Canta, parla, escriu.
Del nord, el repoblament.
A l’est, comerç i expansió.
Del sud, xaloc i llebeig.
De ponent, la repressió.
Història d’amor
Música: Mª Carme Giner Roig / Lletra: Lorena Cayuela Bellver / Arranjaments: Mª Carme Giner Roig & Tere Núñez
“Història d’amor és un poema d’eixos que escrius per passar-ho bé, sense pretensions però amb la diversió que t’aporten les lletres. I s’acaba perquè vull, però podria ser interminable,. Eixà és la seua màgia”
Lorena Cayuela Bellver
Vaig sembrar-te,
cuidar-te,
regar-te,
tapar-te
parlar-te,
mirar-te,
cantar-te,
llegar-te,
ferir-me,
Oh! Cactus meu!
Cant a València
Música i arranjaments: Mª carme Giner Roig / Lletra: Josep Guia i Marín
“Després d’aquells «Està del tot perduda València» (Pere Joan Porcar, 1627) i «Encara no és tot perdut a València» (Taula de lletres valencianes, 1927), llancem al vent el «Cant a València». Perquè València s’ho val”
Josep Guia i Marín
en mil dos-cents trenta-vuit,
València, ciutat complida
de prohoms lletraferits.
València, vila poblada
de llinatges lleidatans,
de costums i furs dotada
d’homes i mullers d’abans.
València, terra fecunda
de gent desperta i capaç,
no caigues en mar profunda
de dolor i de fracàs.
València, la que parlava
el bell català del món
i ocupants de mala bava
li fan un canvi pregon.
València, la productiva,
terra de rella i taller,
València, nau en deriva
amb un govern botifler.
València, l’agermanada,
València, la dels Maulets
València, republicana,
roja València, on ets?
València aixeca el cap,
i retorna a ser València,
que el teu poble encara sap
com li cal la independència.
El gessamí
Música: Vanessa Giner Roig / Lletra: Samar Hammadeh / Arranjaments: Vanessa Giner Roig & Tere Núñez
“Quan ixes del teu país, a més d’emportar-te totes les memòries de la gent estimada, hi afegeixes, en la subconsciència, les coses senzilles que et connecten amb la teua terra. Com si fos un fetus enllaçat amb la seua mare a través del cordó umbilical subtilment, això és la vida. Per aquesta raó he elegit el “Yasmin” (com es pronuncia en àrab), que és una flor amb una fragància tènue, que dona la vida, perquè cada vegada que l’olores, et transporta als carrers de la teua terra i a la gent estimada que t’hi has deixat”
Samar Hammadeh
L’olor dels llocs enyorats,
l’essència de la meua família,
la fragància de casa meua
flaire de la meua pau
i l’alé de la meua vida.
El gessamí ve de la terra
que és la mare que porta
a les teues entranyes
el cicle de la vida.
A la terra la vida naix,
madura, i ens alimenta
fins acomiadar-nos.
El gessamí ve de la terra.
La terra ens ancora
quan la vida ens sotragueja,
i ens envolta quan morim.
A la terra la vida naix,
madura, i ens alimenta
fins acomiadar-nos.
El gessamí ve de la terra.
I aquesta terra que ens nodreix
i ens ha acollit
i que ens rep i que ens abraça,
i ens estima i ens bressola.
A la terra la vida naix…
Pare
Música i lletra: Mª Carme Giner Roig / Arranjaments: Nacho Mañó
som a la línia de partida,
tu amb la teua moto imponent,
jo amb la meua esportiva.
Sabem que en eixe túnel fosc i llarg
sortejarem contratemps i entrebancs.
Però em mires i sé que no cauré,
ja no m’abriga la por,
al teu costat soc forta, capaç i poderosa,
soc com invencible amazona.
Eixim com un raig!
A tota velocitat!
Correm i correm,
som pura energia,
amb coratge, sense defallir
travessem el túnel de la vida.
De cop desperte
amb un buit que em devasta.
La meua ràbia ho incendia tot,
el dolor colpeja fort,
m’ha emmudit i ja no puc cantar,
tot moviment s’ha aturat.
I torna a florir el gessamí
i em deixe dur per l’olor de la tarongina de maig,
per les teues bandúrries i llaüts que ressonen.
Xiquet de la fam, amo del carrer i del Barranc,
amb sols les teues mans per a treballar.
Savi de la vida, de genuïna humanitat,
intrèpid heroi, pare, amic, company de jocs,
entranya viva de la nostra estimada terra,
tot t’era bell amb eixa neta mirada.
I jugue, somnie i visc,
hereva del teu corrent.
I jugue, somnie i visc,
seguint el rastre del teu estel.
I jugue, somnie i visc,
Incombustible!
Amb mi habita el teu somriure!
Lluna lluneta
Música i arranjaments: Tere Núñez / Lletra: Fina Cardona
“Lluna, aquest far indiscutible enmig de la nit, capaç d’alterar la percepció de Fina, fins a travessar el temps i convertir-lo en dia, llum, vida… Anys… 50…”
Tere Núñez
és un matí
que s’ha rentat la cara… i se’n va.
Com t’ho explicaria?
Un sol
ha entrat per
la finestra.
En llevar-me
el cos s’envaïa
de pigues i de llum.
Els braços,
els colzes,
l’esquena,
han recordat un desig.
Girar el cap,
riure i veure
una lluna, lluneta,
petita del tot.
Has vençut
la intempèrie.
El cel era nu.
Els més suaus
secrets s’han
deixat entreveure
esta nit.
Sense fer cap
soroll de petó
i donar-me la mà
amb un dit.
Els braços,
els colzes,
l’esquena,
han recordat un desig.
Girar el cap,
riure i veure,
una lluna, lluneta,
petita del tot.
Has vençut,
la intempèrie.
El cel era nu.
Lluna, lluna, lluneta,
petita del tot.
Has vençut,
la intempèrie.
El cel era nu.
Carraixet 50
Música: Mª Carme Giner Roig / Lletra: Rafa V. Arnal i Torres / Arranjaments : Tere Núñez
“El grup continua després de tants anys, tants afanys, tants combats, tantes il·lusions, tants afectes… i sols em resta demanar tres vítols, a la valenciana manera, a l’estel de la trajectòria d’aquell Carraixet renovat per sempre. I tira-li garbes!!!”
Rafa V. Arnal i Torres
i d’on venim.
Tenim una llengua,
i el coratge
per defensar-la.
Tenim una pàtria:
la humanitat
i un petit país
ben nostre.
Tenim una trajectòria
i cantem a la vida
i les Parrandes de Biar
amb una guspira
d’esperança solidària.
Ens acarona
la vostra estima de sempre
i la vostra fidelitat
que ens esperona.
No badarem
no badarem mai,
amb la vostra companyia
que ens dona la força
per poder continuar.
Escolta, pare,
la nova onada ja creix
com el teu desig
preuat d’un gran i viu Carraixet.
No badarem
no badarem mai,
amb la vostra companyia
que ens dona la força
per poder continuar.
Amb les nostres cançons
hem omplit de música
la nostra estimada geografia
de pobles, viles i ciutats.
Eixa és la nostra història,
eixe és el nostre llegat.
Som Carraixet.
Som Carraixet.
Complim 50!