Especial Pasqua

Mare, la tarara,
Pepito plorava
perquè el catxirulo
no se li empinava.

La tarara, sí, la tarara, no,
la tarara, mare, que la balle jo. (BIS)

Eixa porta pirri, eixa porta pirri,
eixa porta pirri, també polissó.

La tarara…

Eixos tres dies de Pasqua
són tres dies de jugar.
Xics i xiques que no juguen
vénen a “dotorejar”.

Ai xumbala les xiques guapes
Ai xumbala del polissó,
Xics i xiques que no juguen,
que sen’n vagen al racó. (BIS)

El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxirulo
no se li empinava.

La tarara…

Mare, la tarara
els valencians d’ara
qui vol dividir-nos
ens toca la fava.

La tarara…

Xiques boniques
Sant Jaume ja ve
Dies de festa
i de plaer.
Si voleu vindre
a passejar,
a divertir-se
i a berenar.
Portarem la mona,
xica remolona,
allà en el campet,
i unes botifarres
i llonganissetes,
gormatge i ouets.
Després que berenen,
obliden les penes,
A on “tenim que” anar?
A vore les xiques,
guapes i boniques
que vulguen ballar.

Mon pare i ma mare
no em volen a mi,
em posaré monja
de Sant Agustí.

El Tio Toni, leré,
més vell que l’oli, leré,
a la “vellea”, leré
es vol casar.

les cames tortes, leré
com a bajoques, leré,
com a bajoques, leré
del bajocar.

I van a casar-se
i no es poden casar
perquè les garrofes
costen de guanyar.

El Tio Toni, leré,
més vell que l’oli, leré,
a la “vellea”, leré
es vol casar.

Volem un gran parc
on poder estar
“pa” que les “agüeles”
ens deixen estar.

El Tio Toni, leré,
més vell que l’oli, leré,
a la “vellea”, leré
es vol casar.
Les xiques de Torís
totes volen anar
a la fira a València,
perquè es volen casar

Amb el “monyo” ben fet
i la cara “llavà”,
els “pendientes” de plata
i la brusa “dorà”.
mocador de Manila
i sinagües de cotó,
mirinyaque de plata
i “botitos” de tacons.

El Tio Toni, leré,
més vell que l’oli, leré,
a la “vellea”, leré
es vol casar.

Don Paco se’n va els diumenges
Al barranc del Carraixet,
S’ha comprat una “caseta”
“pa” pescar en Els Peixets.
…..
Almàssera diu que dos,
Alboraia diu que tres,
Don Paco, molt diplomàtic,
Diu que d’això no sap res.

Pepica l’Espardenyera
també porta polissó
i un mocador sense vora
que arriba fins als talons.
Sa mare li va darrere
com un gos, com un gos, com un gos. (BIS)

La, lara-lai… (BIS)
Arròs amb fesols i penques,,
me’n menjaria un platet
amb una cullera fonda
i “en quan en quan” un “traguet” (BIS)

De Castelló a Almassora,
Ximpum-tracatrà (BIS)
va un tren que vola, leré, va un tren que vola, leré
va un tren que vola, leré, leré, leré, leré
va un tren que vola, leré, leré

I per això li diuen,
Ximpum-tracatrà (BIS)
La Panderola, leré, La Panderola leré
La Panderola, leré, leré, leré, leré
La Panderola, leré, leré

Era de gran ajuda ximpúm, tracatrà.
Era de gran ajuda ximpúm, tracatrà.
Per als ‘graueros’ leré, per als ‘graueros’ leré.
Per als ‘graueros’ leré, leré, leré, leré.
Per als ‘graueros’ leré, leré.

Ara com ja no vola ximpúm, tracatrà.
Ara com ja no vola ximpúm, tracatrà.
Està al ‘Paseo’ leré, està al Paseo leré.
Està al ‘Paseo’ leré, leré, leré, leré.
Està al ‘Paseo’ leré, leré.

Qui fa de guardaagulles ximpúm tracatrà.
Qui fa de guardaagulles ximpúm tracatrà.
Algun ‘llegüero’ leré, algun ‘llegüero’ leré.
Algun ‘llegüero’ leré, leré, leré, leré.
Algun ‘llegüero’ leré, leré.

La manta al coll i el cabasset
mo n’anirem al Postiguet,
la manta al coll i el cabasset,
mo n’anirem, mo n’anirem al Postiguet
arreando xim-pam-pum
arreando xim-pam-pum.

Per dos quinzets un puro
per tres una pipa
per quatre una guitarra
per cinc una xica,
el puro pa fumar
la pipa pa lluir
la guitarra pa tocar
i la xica… pa dormir.

La manta al coll….

Una volta quan tornava
el tio Pep de l’horta
es va trobar de casa
oberta la porta,
pujant per l’escaleta
es troba un senyoret
que, oberta la bragueta,
li ensenyava el cacauet.

La manta al coll…

Les xicones de Xixona
s’han comprat una romana
“pa” pesar-se les mamelles
dos voltes a la setmana,
si vols que te la faça,
posa’t panxa cap amunt
i voràs la polseguera
que t’ix pel forat del cul.

La manta al coll…

Tots juguen amb Pep,
i Pep no fa faena,
li amaguen la bossa
i també la cistella.
Ara abaixa l’amo
Tot són bodegons.
Ahí teniu a Pep
Tocant-se els collons

Es la molinera d’ací
una xica templà
que de tocar les postisses
li fa mal la mà.
Li fa mal la mà,
li fa mal la mà,
es la molinera d’ací
una xica templà.
Tots l’havem begut
i no ens ha fet mal,
que siga beneït
“el oli” del barral.
Ai, ai, ai, San Pasqual
que no ens faça mal.
Ai, ai, ai, San Pasqual
que no ens faça mal.

Tots l’havem begut…

Jo tenia un verderol,
verderol, verderol,
que fugia al carrer,
al carrer, al carrer,
i els xiquets me’l agafaren,
agafaren, agafaren,
i el posaren sabater.

Xiques si voleu sabates,
sabates, sabates,
el meu verderol en té.
Que són bones i barates,
barates, barates,
que tots els peus vénen be.

Xiques si voleu sabates,…

I a ta mare l’han vista
En el barranc de l’assut
Que es menjava una coca
que li “xorrava” suc.

Ma mare m’envia a l’horta
A regar el melonar,
Jo em pegue una revolta
I me’n vaig a festejar.

I a ta mare…

I en ma vida m’he rist més
que una nit collint tomaques:
em vaig girar i vaig vore
una gallina amb sabates.

I a ta mare…

I un “agüelo” i una “agüela”
pujaren a una figuera,
caigueren totes les figues
“menos” la figa “l’agüela”.

I a ta mare…

Ja plora el xic
perquè diu que li han furtat,
la trompa al fill
que son pare li ha comprat.
Ja plora el xic
perquè diu que li han furtat,
la trompa al fill
que son pare li ha comprat.

Torna-li la trompa al xic
que li costa molts “dinés”,
que li la comprat son pare
i sa mare no sap res.
Torna-li la trompa al xic
que li costa molts “dinés”,
que li la comprat son pare
i sa mare no sap res,
que li la comprat son pare
i sa mare no sap res.

Ja plora el xic…

Torna-li la trompa al xic…

Maria tenia un “novio” que
per nadal li va regalar,
un pollastre blanc i negre
i la seua sogra li’l vol furtar,
un pollastre blanc i negre
i la seua sogra li’l vol furtar.

Maria li pren malícia, agafa
al pollastre cul per amunt,
li diu a la seua sogra si
vol pollastre compres’en un,
li diu a la seua sogra si
vol pollastre compres’en un.

Maria no vol que casa
vaja la sogra a fer-li res,
que ella soles seu apanya
seu tot guisa seu “papa” be,
que ella soles seu apanya
seu tot guisa seu “papa” be.

Carrer major de la vila
passarem les “tomasines”,
amb un barret en les mans
fent músiques a les xiques.

Visca sabata amb “devilla”
i la calça amb ramei.
Visca la flor i el barret
i el bon “sagaleto” i el bon saragüell.

Palometes del cel devalleu
que el meu xiquet té, té són.
No, no, no, no, no, no,
tanca’ls ullets i dorm.
No, no, no,
tanca’ls ullets i dorm.

Jo tinc un armari molt ben arreglat
amb quatre escudelles i un plat foradat.
Jo tinc un armari molt ben arreglat
amb quatre escudelles i un plat foradat.

Jo vaig a l’havana on van els fadrins
la gorreta roja i el polls van per dins.
Jo vaig a l’havana on van els fadrins
la gorreta roja i el polls van per dins.
Jo vaig a l’havana on van els fadrins
la gorreta roja i el polls van per dins.

Maria la xirivia trencadora de llibrells
son pare la marmolava davant de tots els xiquets.
Maria la xirivia trencadora de setrills
sa mare la marmolava davant de tots els fadrins.
La que diu que trenta en te,
i en este carrer esta
la que diu que trenta en te,
vint-i-nou que no la volen
i jo que la deixaré,
i jo que la deixaré,
i en este carrer esta.

Maria la xirivia trencadora de llibrells
son pare la marmolava davant de tots els xiquets.
Maria la xirivia trencadora de setrills
sa mare la marmolava davant de tots els fadrins.

Jo tinc un armari molt ben arreglat
amb quatre escudelles i un plat foradat.
Jo tinc un armari molt ben arreglat
amb quatre escudelles i un plat foradat.